TIPUS DE JUGADORS

Pensa, després actua

TIPUS DE JUGADORS

TIPUS DE JUGADORS

En el moment en que entres a un casino, per exemple, o qualsevol local on es jugui a qualsevol joc que pugui incitar a la ludopatia, pots diferenciar diferents tipus de jugadors. Alguns dels diferents jugadors són:

JUGADOR SOCIAL

Juga ocasionalment i ho fa per entreteniment o diversió o en el marc d’una interacció social, per oci o plaer, però té un control total sobre aquesta conducta, és a dir, és capaç de deixar de jugar quan vulgui. Aquesta habilitat sembla ser una combinació de tres factors:

1) El resultat de les apostes no influeix en l’autoestima del jugador. 

2) El joc no és important en la seva vida quotidiana, i anteposa factors importants com la família o amics al joc.

3) Quan juga aposta una petita quantitat de doblers, per tant si guanyen, guanyen poc, i si perden, perden poc.

Els jugadors patològics tenen justament les característiques oposades.

JUGADOR PROFESSIONAL

En aquests casos, el jugador viu a costa del joc, és a dir, el seu ofici. Participen en jocs on és important l’habilitat (per exemple, en les cartes, al billar, etc.) o fan trampes per guanyar. En el moment que juguen, pensen molt com han de jugar i no es deixen endur per la passió.

JUGADOR PROBLEMÀTIC

Aquest jugador és el que juga freqüentment amb una pèrdua habitual de doblers. Aquesta freqüència el sol portar a problemes encara que no arriben a la gravetat del ludòpata. Sol portar una vida normal, atenent a la feina, família encara que degut al seu joc freqüent té menys control que el jugador social. Aquest poc control provoca que aquest jugador ​​gasti amb més intensitat i li dediqui un major temps de dedicació. Aquestes persones tenen un alt risc de convertir-se en jugadors patològics.

JUGADOR PATOLÒGIC

Aquest, es tracta d’un jugador que ha perdut completament el control sobre el seu cos i la seva vida gira entorn al joc. El resultat és un joc descontrolat que respon a les següents pautes:

a) Una freqüència de la conducta de joc i/o inversió en temps i diners extraordinàriament altes;
b) L’aposta d’una quantitat de diners superior a la planejada; c) Els pensaments recurrents i el desig compulsiu de jugar, sobretot quan han perdut;
d) La necessitat subjectiva de jugar per recuperar els diners perduts, i
e) El fracàs reiterat en l’intent de resistir l’impuls de jugar. Es caracteritza per presentar un optimisme irracional i un pensament supersticiós.

QUÈ DIFERÈNCIA UN LUDÒPATA DEL JUGADOR

A tots ens pot agradar jugar de tant en tant. Fer una aposta, anar al casino amb amics o fer unes monedes no és una conducta preocupant, és el que s’anomena ser jugador social i no revesteix cap problema.

Els ludòpates tenen unes característiques que els diferencia clarament del jugador social:

  • No tenen control de la seva conducta. El joc els pot i no són capaços d’aturar, mai troben el límit (ni de temps ni econòmic).
  • L’objectiu ja no és només aconseguir diners: tenen una veritable dependència, fins i tot afecta la seva autoestima el no recuperar els diners perduts.
  • A diferència del jugador esporàdic, que ho viu com una activitat social i juga en companyia, el 95% dels ludòpates juguen sols.
  • Perden control de la despesa. Un jugador es marca límits, el ludòpata no sap quan pot arribar a perdre i en ocasions les pèrdues són desmesurades.
  • El jugador social en un percentatge majoritari (entorn del 70%) deixen de jugar quant han guanyat. El 95% dels ludòpates, si guanyen, és un simple estímul per seguir jugant i tornar a perdre aquests guanys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *