QUÈ ÉS?

Pensa, després actua

QUÈ ÉS?

El joc patològic o ludopatia té el seu origen en el llatí LUDUS sinònim de «joc» i PATIA que es pot traduir en «malaltia».

És un problema de salut caracteritzat per la pèrdua de control sobre el joc. El pensament gira al voltant de el joc de forma incontrolada i es converteix en una necessitat que porta a jugar i a apostar de manera persistent i progressiva, amb greus conseqüències per a la persona i el seu entorn.

La ludopatia es produeix en els jocs que tenen capacitat addictiva, que són aquells en què transcorre poc temps entre l’aposta i el premi aconseguit. Els jocs als quals està associada aquesta addicció són els d’atzar, les loteries, els de casino, el bingo, la borsa, les apostes esportives, les màquines recreatives amb premi, el jocs per Internet, les partides de cartes amb aposta de diners… Cada vegada que es aposten diners o alguna cosa de valor sense conèixer els resultats, es pren part en un joc d’atzar.

Jeronimo Saiz, membre de Comitè Executiu de la Societat Espanyola de Psiquiatria i patró de la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, explica que “el joc associat a la ludopatia és el que té lloc a bingos casinos i jocs en línia”. Segons l’especialista, “el ludòpata és com un drogodependent que necessita el joc i fa el que sigui per jugar, és a dir, converteix el joc en una primera necessitat urgent”.

Està reconeguda com a malaltia per l’Organització Mundial de la Salut i per l’Associació Americana de Psiquiatria (APA).La Federació espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (Fejar) afegeix que el joc és patològic quan la persona pensa, viu i actua en funció d’ell mateix, deixant de costat o en un segon esglaó altres objectius i necessitats. Encara que la ludopatia sigui una addicció que no té com a referència material una substància, el ludòpata presenta els mateixos trets que un addicte:

  • Repetició d’una conducta o acció que resulta plaent i augment de la seva freqüència per obtenir els efectes desitjats. Diferents substàncies químiques, com la dopamina i les endorfines, actuen com estimulants i reforcen les conductes patològiques.
  • Pèrdua de control de la persona derivada de la decisió dels mecanismes cerebrals d’inhibició de la conducta.
  • Aparició de la síndrome d’abstinència si s’interromp l’hàbit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *